Et fecundaré mots
que t’esborrin la soledat
i t’engendrin companyia.
Si el teu somriure neix cada dia
moriré feliç, sigui nit o sigui dia.

De la soledat en sabrem
llegir la poesia.
La taula parada, del mateix
canelobre dues flames solitàries...
Un gerro ple d’aigua
amb ferro i calç.
La lluna es convida per la finestra.
A les parets ni un quadre
només la nuesa solitària
i genètica de les parets...

Destil·larem el verb estimar
i el conjugarem en copa de cristall.
Les parets reflectiran
la mútua companyia.
Els mobles gemegaran
de la felicitat que durà l’aire.
Els mots fecundats faran
camí per les teves dreceres...
És igual que el pa sigui sec o tou,
som tu i jo.
Les llàgrimes deixen gust
de mar als teus llavis.
El teu esperit hissa la vela
i naveguem enllà
de la soledat...


carles vall i martí, 8 setembre 200

... Això és una vista prèvia, per veure el text complet haureu de descarregar-vos l´obra ...