10-07-09

Tornem a escriure per tu. Ara que tornu a estar a punt de marxar cap el càmping de sempre, i començaré com sempre, queixant-me de que aquesta vida és monotona, però no ens adonem que som nosaltres la que fem que sigui així, però quan intentem que sigui diferent no ens sentim bé, se’ns fa extrany viure una vida diferent, així que no penso canviar la meva vida monotona.

Ara estic apunt d’anar a dormir, i com sempre, la meva mare em vindra a cridar ven d’hora el matí. L’única diferencia que hi ha aquest any, és que l’Alba i la Júlia, venen amb mi, venen demà i marxen el dia 31 de Juliol. M’estic adonant que cada any hi anem mes dora. Així que demà a les 8 hauré d’estar desperta perquè a dos quarts elles dos arribaran a casa.

Aquest any serà impresionant, elles dos van amb tenda de campanya, l’Aida, la Paula, el Marc i jo, tornem a llogar el bungalop, els meus pares i el Jordi van ha una carabana, i l’Aina, el Pol, la Lila i la Ilenia en una altre. Ara sóc tieta i padrina, i la meva fillola és preciosa, la meva fillola és la Lila, i la fillola del Jordi és la Ilenia, i m’he les estimo molt. Tenen uns ulls blaus preciosos, i uns peuets preciosos. Tot i que com ja saps la Lila te un petit defecte, que jo trobo encantador, té una taca grandiosa a la panxa, una taca marro i ella és molt blanca, però és una taca preciosa, és molt rodona i envolta tot el malic i gran part més de la panxa, està clar que el pitjor arribarà quan serà gran, però a mi m’encanta. M’encanten les dues. Les dos son iguals, és diferencien per la taca a la panxa.

Així com deia, demà tornem el càmping, aquest any els lleidatans encara no i seràn, arribaran el dia 13 el vespre. Perquè jo no em senti sola, aquests dos dies l’Alba i la Júlia dormiran amb mi, i després ja posaran la tenda.

Tu aquest any vas amb els pares, i la teva germana a Tenerife, i passareu dos setmanes, però m’agradaria que vinguessis aquí a passar una bona setmana.
Aquest any serà impresionant, jo canviare de decada, ja tindre 20 anys, i jo i l’Aida ja farem 2 anys. Cada cop la nostre relació va a més, i el més important és que ella ja no té obsesio amb la Lila, i últimament la nostre relació va la mar de bé.

Tinc la sensació que aquest any serà diferent, m’ho passare molt bé, però algun que altre patiment hi haurà. No hi ha cap any que no hagués plorat, desde que la Lila va

... Això és una vista prèvia, per veure el text complet haureu de descarregar-vos l´obra ...