Ja són sis anys sense veure't sense sentir la teva veu, escoltar el teu somriure, notar la teva calor... A vegades em pregunto si serveix d'alguna cosa dir-te que t'estimo, expressar el que sento. I no tinc resposta. Si penso amb el passat, em faig mal. T'enyoro. Però a la vegada sóc feliç. Et sento. És bo aquest sentiment de contradicció? Si penso amb el futur t'enyoro per cada instant que viuré per no poder-lo compartir amb tu perquè ja no et podré sentir més. Em sento impotent. Què dir del present; si serveix o no, no ho sé, però necessito dir-te que t'estimo, necessito expressar el que sento t'enyoro, t'enyoro..
... Això és una vista prèvia, per veure el text complet haureu de descarregar-vos l´obra ...