Nadina era una nena que vivia feliç en una masia voltada de camps verds i boscos frondosos. A l’estiu, quan no havia d’anar a l’escola, cada dia acompanyava els seus pares a l’hort. Li agradava molt regar-lo, sentir el soroll de l’aigua mentre s’escolava entre les verdures, sentir l’olor de la terra molla, i veure com florien, creixien i maduraven les hortalisses.

Un dia mentre sopaven el seu pare va comentar que algun animal del bosc devia entrar a l’hort amb freqüència perquè trobava a faltar molts dels carbassons i de les pastanagues que havien plantat uns mesos enrere.
– Potser és el senglar? –deia la mare–.
– No ho sembla –contestava el pare–, perquè el senglar deixaria rastre de potades i furgaria la terra, en canvi tot es veu intacte. No sé quina mena de bèstia pot ser!

El pare va decidir posar una tanca al voltant de l’hort per tal que l’animal que fos no pogués entrar amb tanta facilitat. Però tot i així les pastanagues i els carbassons desapareixien com per art de màgia.

Mentre continuaven aquestes desaparicions inexplicables, va arribar el dia que la mare va dir a la Nadina que anés a l’hort per collir algunes pastanagues per posar-les a l’amanida, les volia fer finament rallades amb oli i llimona. La Nadina va sortir corrents de casa amb una cistella, ella sempre estava a punt per anar a l’hort, li entusiasmava remenar la terra quan collia les pastanagues, descobrir les formes curioses dels tomàquets, tocar-los i tot seguit olorar-se les mans; i veure com la carbassera s’estenia per terra o s’enfilava a les tanques amb tot de petites carabasses penjant. També es fixava en els pebrots, que tenien la pell verda i s’anava tornant vermella a mesura que anaven passant els dies, el mateix que li passava a les seves galtes quan a l’escola se li atansava un nen que li agradava.

Aquell dia quan la Nadina va arribar a l’hort va saber qui s’emportava les pastanagues i els carbassons. En efecte, de lluny va veure com la Boirosa, una dona misteriosa que sempre anava vestida de la mateixa manera, amb unes faldilles llargues i amples, i que vivia sola en una casa petita situada als afores del poble, les collia i se les ficava al sarró amb molta rapidesa per por a que algú la descobrís.

... Això és una vista prèvia, per veure el text complet haureu de descarregar-vos l´obra ...