Quantes vegades m’hauré emocionat pel mateix? Quants cops hauré caminat pels mateixos llocs que ho vaig fer amb tu? No ho sé, el cert és que he perdut la noció del temps.
Avui plou, les fines gotes de pluja s’arrapen a meva cara morada pel fred. Va haver un temps en que els meus passos van ser forts i segurs però ara s’encongeixen i es deixen perdre per la inèrcia dels dies tristos i monòtons. On sóc? En algun lloc del meu cor on els records van quedar enfonsats pel dolor.
Segueixo avançant lentament. Sóc incapaç d’aixecar la mirada i intentar veure més enllà de la boira que hi ha al meu voltant.
Tot sembla tant trist, sense color i sense vida. El camí que em guia cap algun lloc desconegut no s’atura, segueix endavant i jo em perdo entremig de la foscor dels meus dies.
És el mateix camí que vaig recórrer amb tu tantes vegades, agafats de la mà. Era feliç, sí, però què és la felicitat? Ho desconec però sé que tu m’ho feies sentir. Per què les persones volen respostes? Per què jo també vull respostes? Qui t’ha separat per sempre més del meu costat? Com.. com podré seguir endavant sense la teva mà i sense la teva escalfor? I tanco els ulls i puc sentir el teu caliu encara a prop meu però quan els torno a obrir xoco contra la realitat; no hi ets.
Avui el cel està apagat, els núvols no me’l deixen veure. Quan està així , gris, em fa pensar amb la tristesa que tu sentiries. Te’n recordes? És el mateix cel que tu admiraves, el que tu estimaves. El seu blavós etern, els seus blanquinosos núvols... I ara sense voler em ve a la memòria el dia que et vaig preguntar innocent sobre la teva fascinació:

Per què et fascina el cel? - et vaig preguntar mentre avançàvem per aquest paratge.
Necessito alguna raó? – vas contestar amb un somriure als llavis.

En aquell moment no vaig saber que respondre però avui és diferent, ara et respondria i et diria el que aquell dia no vaig dir:

No, no necessites cap raó, cap ni una. T’entenc perquè jo també estava fascinada ... però no sabia que era de tu.

El traços de la vida són tant desiguals, tan poc simètrics. La vida s’escapa de les mans i quan més la vols tenir més fuig.

... Això és una vista prèvia, per veure el text complet haureu de descarregar-vos l´obra ...