No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. ¿Però podria
dir-te el rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dulcesa de l'arrel dins la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
¿És que sabries, cert, l'ardent misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...
(Rosa Leveroni)










Per a tots aquells qui, en algun moment, han sentit l'escalfor i el pessigolleig de l'amor.


... Això és una vista prèvia, per veure el text complet haureu de descarregar-vos l´obra ...