En Sam i la Jèssica fa poc es van casar. Es van casar el dissabte, 13-3-10, era un dia preciós amb un sol, no molt típic de març, que il·luminava totes les vidrieres, i inundaven de color i formes l’església, romana del segle IV. La Jèssica tenia poc més de 22 anys, i en Sam 25.
La Jèssica portava un vestit de Dior, d’un color vainilla, amb un escot en forma de cor, i descobert de l’esquena. En Sam, en canvi, portava un esmoqui negre amb una camisa blanca, anaven els dos preciosos com trets d’un conte de princeses.
Es van conèixer fa molt poc, però es van enamorar de seguida. Va ser com diuen a les típiques pel·lícules de Disney, on l’amor és una cosa preciosa que es trop de cop i volta.
L’endemà del dia del casament es van preparar per anar a la seva lluna de mel. La van pagar i preparar els pares de la Jèssica, que eren un matrimoni amb molts diners i de gran reputació en el camp de la medicina, perquè el pare d’ella era el cirurgià més bo del món. En canvi, els pares d’en Sam eren humils, i amb pocs recursos econòmics, per això els pares de la Jèssica mai havien acabat d’acceptar en Sam.
El diumenge, 14-3-10, seguia fent un sol esplèndid, en Sam i la Jèssica van arribar a l’aeroport ben d’hora i van anar a facturar, encara no sabien on anaven fins que la mare de la Jessica li va dir,que anaven a Dashur, un poble d’Egipte, on hi havia unes piràmides molt ben cuidades, precioses i riques amb cultura d’aquella època. Els pares havien preparat, arribar a Dashur a la l’hora de dinar, i anar directe a l’hotel, i allà seguir les indicacions del guia, que havia pagat el matrimoni.
Van aterrar a l’hora programada, i van anar a dinar. Van menjar un menú típic d’Egipte, ric en arròs. Els dies següents van ser molt turístics, amb festes i diversió mentre aprenien moltes coses culturals del país.
Però hi va haver un dia especial, un dia d’aquells que penses, perquè m’he aixecat del llit, un dia que creus que tot el que fas des d’aquell moment et sortirà malament, el dia d’un canvi únic i que no es podrà arreglar.
Van agafar un autocar fins al port, per agafar un creuer pel Nil, i visitar, el poble de Dashur, i veure la gran piràmide, anomenada, “piràmide roja”, era preciosa, molt ben reconstruïda i cuidada. En Sam i la Jèssica, es van escapar del grup i van entrar, per la tomba i van arribar a una sala amb molts tresors. Van trobar corones, penjolls d’or, diamants... i una cosa que va cridar molt l’atenció a la Jèssica, era una mà de Lapislàtzuli, amb un tres dibuixat al palmell, era d’un color blau tan brillant, tant clar, era una cosa que l’enamorava, l’atreia d’una manera sobrenatural. En Sam se la va emportar.

... Això és una vista prèvia, per veure el text complet haureu de descarregar-vos l´obra ...