Afegir JoEscric.com a la llista de favorits Mapa del web Contacta amb JoEscric
Usuari Contrasenya
Registrar-me ara

L´obra d´un jove i nou Dalí, el surrealista


Una petita joia: La femme visible de Salvador Dalí, que ha recuperat Edicions i propostes culturals Andana, amb una edició que inclou una reproducció de la versió original francesa i la traducció d´Enric Casasses. La presentació i les notes són de l´especialista dalinià Vicent Santamaria de Mingo. L´obra va sortir a París el 1930, quan Dalí tenia vint-i-sis anys. Era el primer llibre que publicava.

L´obra va fer un gran efecte al grup de surrealistes parisencs. Consta de tres textos i del poema ´El gran masturbador´, que amb els anys s´han publicant separadament, però mai no s´havien reeditat en un sol volum.

VilaWeb, ha demanat la mirada del poeta Enric Casasses sobre el llibre i sobre Dalí, ja que Casasses és l´autor de la traducció al català dels textos. D´entrada, destaca el gran coneixement que té Vicent Santamaria de Mingo de Dalí, autor de El pensament de Salvador Dalí en el llindar dels anys trenta, publicat per la Universitat Jaume I de Castelló. Del jove Dalí del 1930, Casasses en comenta que volia impressionar els surrealistes: ´Va arribar a París amb la targetaa de presentació de Un chien andalou, que Dalí va fer amb Luis Buñuel.

A La femme visible hi van col·laborar de manera important tant Paul Éluard com André Breton mateix, que van ajudar a posar en solfa aquests textos al francès. El llibre és dedicat a la Gala, que també va tenir un paper important perquè el llibre s´arribés a publicar.

Casasses recorda que Dalí incorpora per primera vegada la paraula ´paranoicocrític´ en aquest libre. Perquè ´La femme visible´ és la gestació de les seves idees que després desenvolupa en uns altres llibres. És un Dalí que es va fent. A París l´artista recomença amb l´entrada al grup surrealista.

En el text de presentació del llibre, Vicent Santamaria de Mingo explica que La dona visible ´representa el programa fundacional del nou ideari surrealista de Dalí i marca un punt d´inflexió definitiu en el seu pensament. Les idees que el pintor hi destil·la seran els eixos vertebradors de tota la seva obra posterior.´ Es mostra un nou Dalí, ´més contumaç i transgressor que acaba de trencar amb la família i amb la vida cultural del país mentre es disposa a seguir, al peu de la lletra, els principals postulat de surrealisme, fins al punt d´arribar a encarnar-los millor que ningú.´

Santamaria de Mingo explica que el llibre presenta una estructura que es podria dividir en dos parts: els dos primers textos, L´ase podrit i La cabra sanitària són els primers que va escriure i formen una unitat. Hi desplega una una crítica demolidora contra l´art modern i exposa la seva contribució a la teoria artística del surrealisme. Els altres dos textos , El gran masturbador i L´amor posen l´erotisme en un primer pla ja des del títol, i donen un valor especial a les perversions sexuals com a conseqüència directa de les teories freudianes.

Casasses diu que Dalí cerca la paranoia conscient, que és la seva, i que és una estratègia diferent de la que utilitzen els surrealistes. I sobre l´estil, comenta: ´El jove Dalí utilitza termes complicats i ho fa d´una manera hermètica. En canvi, després l´estil de Dalí serà més clar, gairebé obvi, amb frase llarga, a l´estil de Francesc Pujols. A mi m´agrada més.´

Diu Casasses que Dalí avui encara es veu com un personatge entre el franquista i el poca-solta, que encara no se´l pot mirar tranquil. ´Potser ara la visió de Dalí és pitjor que als anys setanta. Perquè als anys setanta jo no vaig tenir mai la sensació que fos un franquista. Recordo que és l´únic personatge que he sentit parlar en català al No-Do. I, és clar, avui la percepció negativa de Dalí s´agreuja, perquè es viu una línia de puritanisme polític, inquisitorial fins i tot, que fa que no s´entengui la ironia, el doble joc? Dalí va fer la puta i la ramoneta.´



Casasses regala a VilaWeb una anècdota final: ´Una vegada fa anys anava amb la meva germana en tren cap a L´Escala i vam parar a Figueres, on havíem d´esperar-nos un parell d´hores. A Figueres ens vam trobar una processó on Dalí i Gala anaven vestits com si fossin uns reis d´opereta i a prop d´ells hi havia fent de comparses personalitats franquistes com Pio Cabanillas. Aquell dia s´inaugurava el seu Museu Dalí. L´endemà li vaig escriure una carta on li deia: amb tot el que treus d´aquest paisatge, t´has de fer amb aquests noms (referint-se a les autoritats franquistes)? En aquella època també li vaig dedicar dos sonets i els ho vaig enviar. No vaig tenir cap mena de resposta.´

Què valora Casasses de Salvador Dalí? ´Al llarg de la seva vida va tocar tots els temes d´interès humà, filosòfic, de qui és l´home i de la funció de l´art. I totes les coses que va dir són interessants i personals. És un pensador de primera, rient, rient.´



Font: Vilaweb

Cercador de notícies

Text a cercar

Cercar entre dues dates


exclamacióNo se ha encontrado ninguna noticia correspondiente a la consultaexclamació
 

Qui som?

Col·laboradors JoEscric.com