5.- L'origen mallorquí de Cristòfor Colom.

Han estat moltes les teories o interpretacions que s'han presentat sobre l'origen del descobridor d'Amèrica, Cristòfor Colom. Les hipòtesis que més s'apropen a la realitat són les genoveses i les mallorquines.

Però la teoria de l'origen genovès del descobridor d'Amèrica, pot ser contestada fàcilment si tenim present que es basa en arguments incoherents i en documentació apòcrifa: segons alguns historiadors, Cristóforo Colombo va néixer a finals de 1451, fill de Doménico Colombo i de Susanna Fontanarossa; van viure a Gènova, on el pare era guardià de la Porta dell'Olivella, fins que es traslladaren, el febrer de 1470, a Savona, on pare i fill treballaren com a teixidors de drap i taverners, professió que exerciren durant tota la seva vida a la seva terra natal.

L'argument més poderós per rebatre aquesta hipòtesi és que la cultura de Colom era extraordinària per a la seva època: escrivia i parlava tres idiomes (llatí, espanyol i català), es passejava per les cases reials d'Europa amb tota desimboltura, parlant amb els reis d'Anglaterra i França... El fill d'un humil cardador de llana, des de la modesta llar on es crià no va poder tenir una educació tan fèrtil i abundosa.

Des de la nostra pàgina, seguint els supòsits que proposa l'Associació Cultural Cristóbal Colón, que es fonamenta en les conclusions d'importants historiadors de tot el món, tenim moltes de raons per creure que el famós descobridor va néixer el 1460, a Felanitx, Mallorca, fill de Don Carlos, Príncep de Viana (germà del rei Ferran el Catòlic) i la mallorquina Margalida Colom. Aquesta teoria és l'única en què totes les seves dades concorden amb la font històrica, és a dir, amb les pròpies manifestacions de l'Almirall de les Índies va fer al llarg de tota la seva vida mitjançant els seus escrits i els dels seus biògrafs més propers, el seu fill Ferran i Fra Bartolomé de las Casas.

Una de les proves que suporten aquesta teoria és la nomenclatura amb què Colom va batejar diversos llocs geogràfics amb la seva llengua vernacla: el mallorquí. Per exemple, a la carta nàutica que dibuixa en el Port de Santa María l'any 1500, va batejar-lo amb el nom de la seva mare l'illa Margalida (Isla Margarita) i un dels altres llocs fou anomenat Boca de dragó.

A més, Cristòfor Colom, tal com informa un estudi del gran filòleg espanyol Ramón Menéndez Pidal, escrivia sempre en espanyol (que fou la primera llengua que va saber escriure) o en llatí - un llatí hispànic; quan s'equivoca sempre ho fa amb hispanismes -, mai no en italià.

Se sap que, mentre Colom vivia a Portugal (període de 1476-1485), abans d'entrar a Castella, a un dels seus llibres, l' Historia rerum ubique gestarum de Eneas Silvio (Pío II), edició de Venècia, 1477, hi escrigué una llarga postil·la en espanyol.

També, cap a 1495, quan Colom va tornar a Espanya del seu segon viatge, llegia la Història de Plini, traduïda per Cristóforo Landino, Venècia, 1489, i anotava en espanyol als marges, fins i tot es repeteixen en aquesta llengua les mateixes paraules italianes del text imprès.

La correspondència entre Cristòfor Colom i dels seus germans o del Pare Gorricio de Navarra està tota en espanyol; això evidencia que tan Bartomeu com Diego Colom, ja abans d'arribar a Castella parlaven i escrivien en castellà, mai no ho feren en italià.

Menéndez Pidal també exposa que el seu castellà era un poc aportuguesat; però, tots sabem que el castellà, el portuguès i el català provenen de la llengua mare, el llatí i tenen, a la vegada, moltes de paraules que són iguals o semblants. Menéndez Pidal no ho degué tenir en compte, cosa que podria haver-lo dut a considerar el castellà com a catalanitzat i no aportuguesat. Així ho demostra en moltes de les paraules que escriu: per exemple, sempre signa com a "El Almirant" ("El Almirante" en castellà).

Quant al vertader cognom del Descobridor, existeix l'evidència que no era ni Colombo ni Colón, sinó Colom, amb ema final, tal com s'escriu a les zones de parla catalana, com consta en els escrits del cronista del Rei Joan II de Portugal, Joao de Barros, a la carta del Comte Borromeu de 1494 en el colofó de l'edició alemanya de la Carta de Colom, impresa a Estrasburg el 1497, en un annex del Libro de los Privilegios del Descubridor, en els assentaments de les sumes pagades a Colom per la tresoreria dels Reis i en una carta del Duc de Medinaceli al Gran Cardenal Don Pedro González de Mendoza, el 19 de març de 1493.

El misteri de l'origen de Colom es podria deure a que l'almirall va fer un pacte de silenci sobre la seva identitat amb Isabel II, a canvi de la concessió d'unes terres llunyanes: el pare de Colom havia de ser el rei d'Aragó, Colom se sentia com un fill d'un rei sense regne i les terres que va descobrir mai no arribaren a ser seves, potser perquè Isabel la Catòlica no s'imaginà mai que aquelles terres pactades podien convertir-se en tot un continent, cosa que hagués fet més poderós a Colom que al regne de Castella i Lleó.

Aquestes i moltes d'altres raons, tenint en compte els preceptes que l'Associació Cultural Cristòfor Colom exposa, son les que ens fan considerar que l'origen de Cristòfor es troba a Felanitx, Mallorca.

Capítols

• 1.- Presentació.
• 2.- L'Associació Cultural Cristóbal Colón.
• 3.- Hipòtesi sobre l'origen de Cristòfor Colom.
• 4.- En ?Cristóbal Colón? era Colom, amb ema.
• 5.- L'origen mallorquí de Cristòfor Colom.
• 6.- Altres proves documentals.
• 7.- La nostra biografia.
• 8.- Entrevista a Gabriel Verd Martorell.
• 9.- "Colom no era italià", afirma el duc de Veragua, descendent directe del descobridor.
• 10.- Cristòfor Colom era mallorquí.
• 11.- L'apòcrif testament de Cristòfor Colom.
• 12.-Qüestionari colombí
• 13.-El XVII duc de Veragua va ser el fundador de l?Associació Cultural Cristòfor Colom.
• 14. ? Cristòfor Colom i el català.
• 15. ? Per què San Salvador?

• 16. ? El príncep de Viana.